Gustav Grau

El proper dissabte 11 de juliol a dos quart de deu del vespre, celebrarem el “Cremat per Àfrica”.
Us esperem als jardins de Can Bartomeu a Cabrera de Mar. (veure ubicació)

Enllaç a l'acte:

http://www.umbele.org/g3war/bswebs.G3?log%3Apkid=2&log%3Acompany=36&log%3Acontract=1&log%3Aserviceid=1&menukeys=DETAIL%3ANOTI_CREMAT_2009&xtd%3Alanguage=CA-es&pkid=2&idcompany=36&idcontract=1&idservice=1&language=CA-es 

 

 

Jo hi seré. T'animes a vindre? AVANT

Felicitats a tots els cules que defenseu el projecte Laporta i Guardiola. Als que no, butifarra de pagès!! xD

Ja fa molt temps que segueixo la seva web (http://www.columbia.edu/~xs23/) de fet la faig servir a classe amb els alumnes per explicar que NO és usabilidad, pero que SI és la importancia del contingut. Vaig llegir que als que ens afegissim com amics al seu perfil del facebook ens passaria abans els articles (abans del que ja feia amb la seva web). Mi vaig afegir quan eren poquets, molt poquets, i segueixo força el seu mur, i quan tinc temps, cosa que no és sempre, doncs hi escric força del que se, que és bastant limitat, sobretot en economia.

 

Vet aqui un gos vet aqui un gat que vaig acabar coordinant la "1era Trobada a Catalunya d'Amics del Facebook del Xavier Sala Martin", de la qual us deixo l'enllaç (http://www.facebook.com/event.php?eid=33657989732).

 

L'acte va ser un exit, ho demostren les fotografies i la cara d'en Xavier. Us en deixo els enllaços als numerosos albums de fotos:

 

a banda en Xavier va parlar de la trobada a TV3 a l'Hora Q http://www.tv3.cat/videos/899269 i al minut 17 veureu com de cop i volta parla d'un tal Gustav Grau ;).

 

i per als que no estaven al lloro, doncs després del Barça Madrid els de TV3 el van entrevistar una bona estona per que expliques aquella americana tant curiosa que li vam regalar. De la qual també us deixo la foto.

 

En Xavier és un bon paio. Un Crack. AVANT

 

 

Podeu trobar camistes com tant bones com aquestes:

AVANT

Joc d'estratègia 11 de setembre 1714

Joc de simulació damunt d'un tauler que evoca l'assalt borbònic a Barcelona a la jornada final de l'Onze de Setembre de 1714. El joc està en la línia d'allò que és usual en altres països europeus en quant a recreació de fets històrics importants. En aquest sentit, és una iniciativa de normalització que acosta de manera lúdica i instructiva l'aprenentatge de la Història, tan als afeccionats als jocs d'estratègia i simulació com també al gran públic.

El joc té una dificultat mitjana, i el temps d'una partida oscil·la entre les 2 i les 3 hores. Hi són representades acuradament totes les unitats a nivell de companyia dels dos exèrcits, així com els comandants que van dirigir la batalla.

Es composa d'un tauler base (80 x 60 cm) que representa fidelment la zona del barri de Ribera de la ciutat de Barcelona a principis del segle XVIII, més de 200 peons-fitxa de combat i elements especials, 5 daus, 25 cartes de situació, llibre de contextualització històrica, normes i instruccions del joc, llibre de regal de la col·lecció "Episodis de la història", etc.

Ara pots decidir el dsenllaç d'aquest èpic enfrontament i canviar el curs d la història.

El podeu trobar a http://productesdelaterra.cat/

 

http://www.farmland-thegame.eu/home_es.html 

Article del Xavier Sala-Martn al seu facebook:

Arrel de l’escrit que he posat al meu status: “Xavier is ashamed of the pathetic reaction of the Catalan Government to the fictional fable published in The Economist (www.gencat.cat/afersexteriors), s’han fet molts comentaris. Un dels primers era “Per què et sents avergonyit?”. Ho explico a la següent nota. Ho poso en forma de nota perquè els comentaris del status no em deixen posar tantes paraules. Para aquellos que no tengais el privilegio de hablar el Catalán, adjunto traducción a continuación, una traducción que he extraído directamente de Google Translator (http://translate.google.com/translate_t#ca|) y de la que, por lo tanto, no me hago directamente responsable)


==

Avergonyit? Doncs avergonyit perquè el secretari d’afers exteriors podria haver mencionat “l’obsessió nacionalista” Britànica (o Nordamericana) que obliga als seus nens a estudiar en anglès sense donar-los l’opció d’estudiar en Urdú o Xinès i no ho ha fet. Si la definició d’obsessió nacionalista és que utilitzes la TEVA llengua a l’escola i no dones llibertat als pares de que els fills estudiïn en qualsevol altra llengua, aleshores els anglesos, els americans, els espanyols, els suecs, els francesos, i tota la resta del món té la mateixa “obsessió nacionalista” perquè, que jo sàpiga, els pares no poden triar la llengua de les escoles a cap d’aquests països (Santiago Navajas: cómo defiende un liberal individualista ilustrado que en Castilla las escuelas tengan monopolio lingüístico español? O es que los inmigrantes pueden escoger estudiar en árabe en Valladolid?).

Avergonyit perquè la Generalitat podria haver aportat dades sobre les nacionalitats dels professors a la universitat Catalana i hagués demostrat que és mentida, repeteixo, mentida, que no es contracti professors que no parlin Català. Ho sé perquè dono classes a la UPF i tinc companys argentins, xilens, japonesos, nordamericans, italians etc etc etc que no parlen ni una paraula de català! I si l’editor de l’Economist va a la UPF ho veurà amb els seus propis ulls (i si el Carlos Gil-Vernet es dignés a obrir els ulls veuria que aquesta es la “harsh reality” i que això de que no es contracta professors que no parlin català és “Fictional fable”). És més, si això de les llengües fos un problema, veuríem les universitats catalanes darrera de les espanyoles als rankings. En realitat, estan molt per sobre.

Avergonyit perquè podria haver explicat que si no hi ha immersió lingüística, es corre el risc de que es creïn guetos lingüístics on els fills dels immigrants mai s’integren amb els fills dels locals, cosa que pot acabar en segregació i violència com ha passat a França. Si una cosa s’ha fet bé a Catalunya en les darreres dècades ha estat el procés d’integració i adaptació dels emigrants a Catalunya. I jo en soc un exemple: em dic Martin perquè sóc descendent de gent que ve de Salamanca!

Avergonyit perquè podria haver documentat que a Catalunya hi ha dos tipus de persones: les que parlen català i castellà i les que només parlen castellà. Si les acusacions d’imposició lingüística fossin certes, hauríem de veure muntanyes de ciutadans monolíngües catalans incapaços de parlar el castellà. La realitat és que no hi ha gairebé ningú que parli català i no pas castellà. Jo, de fet, no conec a ningú. En canvi, conec infinitat de persones monolïngües castellanes. Fins i tot conec catalans que porten 47 anys a Catalunya i refusen parlar una sola paraula de català (oi Carlos Gil-Vernet?). Potser hagués estat bé que el secretari de la Generalitat aportés números sobre la quantitat de persones monolingües catalanes i monolingües castellanes a Catalunya.

Avergonyit perquè la Generalitat podria haver mencionat que els executius de les multinacionals que son enviats a Finlàndia no es queixen pas de que allà es parla en finès (una llengua molt més minoritària que el català) i que, per tant, el fet que a Catalunya es parli el català no ha de reduir la competitivitat del país. Catalunya té molts problemes de competitivitat. Molts. Però un d’aquests problemes no és la llengua. Entre d’altres coses perquè Espanya té els mateixos problemes de competitivitat i resulta que allà no tenen el problema del bilingüisme. O és que la innovació a la monolíngüe Extremadura està pels núvols?

Avergonyit perquè podria haver aportat dades sobre notes de selectivitat o notes de PISA per demostrar els nens bilingües no treuen pitjors notes (incloses les notes d’espanyol) que els nens monolíngües espanyols la qual cosa demostra que estudiar en català no resulta cap impediment. També podria haver explicat que els nens bilingües tenen més facilitat per aprendre terceres o quartes llengües cosa que és bona per a ells i per a la competitivitat de tota l’economia. Això ho podria haver documentat amb dades de penetració de l’anglès a Catalunya en comparació a les monolingües Castilla León o Extremadura.

Avergonyit perquè no hi ha sabut explicar que no hi ha d’haver cap problema quan un poble demana més transferències, per més que les transferències augmentessin al 2001. A Catalunya, a Espanya i fins i tot al Regne Unit la voluntat popular que vol canviar lleis està per sobre de les pròpies lleis. I això fa que les lleis canviïn i les constitucions canviïn. O és que no ha canviat 25 cops la constitució dels Estats Units? O és que no es fan lleis noves a la Gran Bretanya? I si els Catalans hem votat legítimament un estatut que demana més recursos per a Catalunya, aquesta es la voluntat popular i punt. Sembla mentida que una revista teòricament liberal com l’Economist pensi que un estatut aprovat per la voluntat popular té menys validesa moral que un acord al que van arribar CIU i PP fa uns anys. I si els nacionalistes catalans volen cada dia més i ho volen de manera democràtica, quin problema hi veu l’Economist?

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc d’utilitzar raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els demagogs diguin “harsh reality” i es quedin tan amples quan, en realitat, tot l’article està ple de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, va i ens explica que tenim mil anys d’història i intenta defensar patèticament de l’acusació de “cacic” que es fa de Jordi Pujol. Com si fos el primo Zumosol, que surt a defensar l’honor de la noia a la que algú li ha tocat el cul a la discoteca. Amb això no vull dir que Pujol fos un cacic. Ni molt menys. El que dic es que en centrar-se en aquest punt, la Generalitat ha fet un gran ridícul i per això em sento avergonyit dels líders que tenim.
Déu meu(*), què hem fet per merèixer aquest càstig?


(*) La referència a Déu no té res a veure amb tu, Graupera.

Català:

SI ESCALES o tens afinitat amb aquesta activitat, AIXÒ t'interessa:

En l'actualitat, EL NOSTRE COL·LECTIU s'enfronta a diversos problemes i estem acostumats que cada vegada que passa quelcom que ens afecta, arriben reiterades crides a la mobilització i defensa dels nostres drets. Però, si se'n materialitza alguna acostumem a arribar tard, o amb pocs efectius o desmotivats.

Avui dia hi han problemes immediats i problemes i situacions que si no s'aborden ja des d'ara perjudicaran l'escalada en un futur proper, doncs serà difícil practicar-la en les condicions en les que estem fins ara acostumats. Podríem destacar els següents problemes:

Trobar la manera idònia de solucionar aquesta situació no és tasca fàcil. Per això, s'ha desenvolupat una nova fórmula o manera amb la que sentir-nos més capacitats per a aconseguir un millor i més eficaç funcionament i coordinació del col·lectiu.

Pensem que si som capaços de fer un petit pas, el primer pas, segurament haurem trobat el bon camí per afrontar qualsevol repte. I aquest primer pas passa per a confeccionar un "CENS REAL" de tot el personal practicant, afeccionat o interessat amb l'apassionant món de l'escalada dintre de Catalunya.

Perquè únicament una estructura, com serà aquest CENS, construïda pel nombre de escaladors/es màxim al seu darrera, podrà parlar per i entre ells/es, defensar en el futur i de millor manera els seus interessos i arribar a acords positius, quan calgui, amb altres entitats i/o particulars també legitimats dins del mateix entorn on acostumem a practicar la nostra afició.

Per a inscriure's en aquest cens:

I QUINA ÉS LA FINALITAT D'AQUEST CENS?

Disposar d'una plataforma o xarxa bàsica amb la qual:

• COMUNICAR-NOS i, alhora, tenir MECANISMES per a ESTAR TOTS IGUAL DE INFORMATS.
• CAPACITAT de CONVOCATÒRIA. CAPACITAT per a poder PARTICIPAR en les INICIATIVES que es presentin.
• Poder CONSENSUAR UNA VEU, si cal, i amb tots els seus "MATISOS" per a TRANSMETRE-LA a qui ens REPRESENTEN o ens hagin de representar.
• Disposar d'un MITJÀ APROPIAT per a trobar SOLUCIONS que puguem DISCUTIR.
• PRACTICAR les ACTUACIONS de FORÇA que es considerin, disposant del MÀXIM POTENCIAL participatiu. Que poguem dir, SOM "TANTS"!
• Que serveixi, per fi, com un NEXE COMÚ a totes les INICIATIVES i PROPOSTES, les quals poder-les TRANSMETRE als ORGANISMES pertinents.

I QUE CAL FER?

Accedeix a www.xesca.org per a inscriure't.

També hi trobaràs una pestanya per a poder consultar tots els integrants que ja ens hem censat.

Si desitges efectuar qualsevol comentari o consulta, no dubtis ni un moment en fer-nos arribar un e-mail a info@xesca.org


Gràcies per el teu temps. I llarga vida a l'escalada!




Exemple SMS: Sklador-a.Tnim prblms d rpresntcio-rgulacio-ecoimpacte qens prjudikn.XESCA vol dnar slucions +rpresnttives i cnsensuades xl nstre bnfici.Rcolzans www.xesca.org

Castellano:

SI ESCALAS o tienes afinidad con esta actividad, ESTO te interesa:

En la actualidad NUESTRO COLECTIVO se enfrenta a varios problemas y estamos acostumbrados a que, cada vez que pasa algo que nos afecta, se efectúen reiterados llamamientos a la movilización y defensa de nuestros derechos. Pero si se materializa alguno o acostumbramos a llegar tarde o con pocos efectivos o desmotivados.

Hoy en día hay problemas inmediatos, y problemas y situaciones que si no se abordan desde ahora perjudicarán la escalada en un futuro próximo, pues será difícil practicarla en las condiciones a las que, a día de hoy, estamos acostumbrados. Podríamos destacar los siguientes problemas:

• Regulaciones y prohibiciones,
• Sostenibilidad del entorno,
• Sentimiento de una representación oficial por las entidades existentes poco eficaz,
• Polémicas de equipamientos y reequipamientos,
• …

Encontrar la manera idónea de solucionar esta situación no es tarea fácil. Por esto, se ha desarrollado una nueva fórmula o manera con la que sentirnos más capacitados para conseguir un mejor y más eficaz funcionamiento y coordinación de nuestro colectivo.

Pensamos que si somos capaces de hacer un pequeño paso, el primer paso, seguramente habremos encontrado el buen camino por afrontar cualquier reto. Y este primer paso sería confeccionar un "CENSO REAL" de todo el personal practicante, aficionado o interesado con el apasionante mundo de la escalada dentro de Catalunya.

Porque únicamente una estructura, como será este CENSO, construida por el número máximo de escaladores/as, podrá hablar por y entre ellos/as, defender en el futuro y de mejor manera sus intereses, y llegar a acuerdos positivos, cuando haga falta, con otras entidades y/o particulares también legitimados dentro del mismo entorno donde acostumbramos a practicar nuestra afición.

Para inscribirse en este censo:

• NO importa la modalidad de escalada que practiques (tradicional, deportiva, bloque, hielo, psicobloc, ferratas, vías alpinas, artificial, rocódromos, …),
• NO importa la edad que tengas, (5, 22, 42 o 94 años)
• NO importa de donde procedas,
• NO importa que escales mucho, los fines de semana o de vez en cuando,

Y CUAL ES LA FINALIDAD DE ESTE CENSO?

Disponer de una plataforma o red básica con la cual:

• COMUNICARNOS y, a la vez, tener MECANISMOS para ESTAR TODOS IGUAL DE INFORMADOS.
• CAPACIDAD de CONVOCATORIA. CAPACIDAD para poder PARTICIPAR en las INICIATIVAS que se presenten.
• Poder CONSENSUAR UNA VOZ, si hace falta, y con todos sus "MATICES" para TRANSMITIRLA a quienes nos REPRESENTAN o nos tengan que representar.
• Disponer de un MEDIO APROPIADO para encontrar SOLUCIONES que podamos DISCUTIR.
• PRACTICAR las ACTUACIONES de FUERZA que se consideren, disponiendo del MÁXIMO POTENCIAL participativo. Que podamos decir, CUANTOS SOMOS!
• Que sirva, al fin, como un NEXO COMÚN a todas las INICIATIVAS y PROPUESTAS, las cuales poderlas TRANSMITIR a los ORGANISMOS pertinentes.
  
  

  Como queremos y hace falta llegar bastante lejos y a todo el mundo, TE ANIMAMOS que no sólo te INSCRIBAS tanto tú como tu familia/entorno también practicante, sino que hagas llegar este e-mail a TODA tu lista de contactos. También encontrarás al final un texto para usarlo como SMS y ampliar tu lista a personas que no tienen email pero si móvil.

  Por otra parte, HACE FALTA HACER LLEGAR ESTE LLAMAMIENTO AL CENSO a otros conocidos, que no dispongan de este medio de comunicación, los cuales, y bajo su aprobación, se puedan añadir y así conseguir un medio para "encontrarnos" todos. Hemos de procurar ser TODOS.

  Animamos también, de paso, a escaladores de otras demarcaciones y países a conocer, colaborar, ayudar o adherirse a esta iniciativa que apenas ahora empieza. También caben dentro de este CENSO.
  

  Y QUE HACE FALTA HACER?

  Accede a www.xesca.org para inscribirte.

  También encontrarás una pestaña para poder consultar todos los integrantes que ya nos hemos censado.

  Si deseas efectuar cualquier comentario o consulta, no dudes ni un momento en hacernos llegar un e-mail a info@xesca.org
  

  Gracias por tu tiempo. Y ¡larga vida a la escalada!

  
  

  Ejemplo SMS: Sklador-a.Tnms prblms d rprsntacion-rgulacion-ecoimpcto qns prjudikn.XESCA prtnd dar slucions +rprsnttivas y cnsensuads x nstro bneficio.Apoyanos www.xesca.org